Quina tristesa s'emporta aquesta mirada
anticipada a l'adéu,
fosa en la seva pròpia finitud,
origen del retorn.
Sempre serem desterrats
perquè el nostre destí és estimar,
estimar el que és i el que passa.
Al moment d'arribar, marxarem.

Sempre serà així,
parracs i vestits reals.
Dues vides, dues ciutats.